La demolició del català

Aquest dimecres la situació de la llengua catalana ha tornat a posar-se sobre la taula amb la presentació de les dades de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població del departament de Política Lingüística, que es publica cada cinc anys. Els resultats són demolidors i fins i tot entitats com Plataforma per la Llengua ja parla d’emergència lingüística. 

De fet, segurament la realitat és encara pitjor que la que reflecteix l’estudi, que analitza les dades recollides el 2023. Segons les xifres, de fa dos anys, el català és la llengua habitual de menys d’un terç de la població per primera vegada en, com a mínim, 20 anys. La caiguda és especialment pronunciada entre els joves de 15 a 29 anys el 2018 un 35,2% dels ciutadans d’aquestes edats declaraven fer-lo servir sovint, el 2023 la dada va caure sis punts fins al 29,2%. 

L’anàlisi de les causes pot anar des de la manca de referents audiovisuals, el fracàs ja evident de l’evolució de la immersió lingüística a les escoles o la pressió de la immigració. El Govern català té l’obligació de prendre’s seriosament la recuperació de la llengua com a element indestriable del què ens defineix com a país, potser no administrativament, cert, però sí culturalment.