La Geladeria dels trenta-cinc estius tanca portes

El passat mes d’octubre la Teresa Figueres Jové va abaixar per última vegada la persiana de La Geladeria, un establiment que va obrir el 1988 i que, amb els anys, s’ha convertit en punt de referència i de trobada a la Part Alta.

«Han estat trenta-cinc estius», explica la Teresa, tot fent comptes des d’aquell mes de maig del 88 quan, amb la seva amiga Teresa León, van embrancar-se en aquesta aventura. «Totes dues estudiàvem el que llavors es deia BUP al Martí Franquès, i com que el curs anava d’octubre a maig, vam agafar el lloguer per obrir de maig a setembre. Cap de les dues no tenia experiència, però vam veure que la cosa funcionava i que la podríem portar cada any», recorda la Teresa. «El negoci va anar bé des del principi», assegura, tot subratllant que «vam ser de les primeres terrasses de Tarragona, i sobretot de la Part Alta». De l’ofici, detalla, «en vam aprendre a mesura que treballàvem». Sobretot, explica recordant la feina amb la Teresa León, que va morir el 2022, «perquè totes dues teníem bastanta bona voluntat, ens aveníem i sabíem què volíem».

De clients no els en van faltar mai: «Passaven molts turistes que venien del Circ o del Pretori i anaven a l’Arqueològic o a la Catedral». La ubicació del negoci, en un lloc de pas a la plaça del Rei, va fer que, a més de despatxar gelats i refrescos, també dispensessin informació turística o consells sobre llocs on anar a dinar. «Ens trobàvem sovint que ens preguntaven on era el Museu Arqueològic, perquè encara que el tenien davant dels nassos, si no t’hi acostaves, no veies que era allò», recorda divertida. També que, a la primavera, el gruix de passavolants eren estudiants de fora: «Devien ser sempre del mateix institut, perquè cada any venien amb el mateix material i ens feien les mateixes preguntes». Tots aquests clients foranis es barrejaven amb els locals, que eren el gruix de la clientela: «De vegades, mirava la terrassa i deia: Mira, de nou taules, set són coneguts».

Entre les històries que quedaran per al record també hi ha la invenció del nom de la mamadeta, que es va forjar a la seva barra: «Quan t’has pres un parell de cerveses, dir La beguda de Santa Tecla és una mica difícil», explica divertida la Teresa.

Davant la pregunta de I ara, què?, arronsa les espatlles: «A l’hivern no treballàvem, així que encara no és gaire diferent. Ho notaré quan arribi la primera Setmana Santa». Això sí, de menjar gelats, assegura que no n’ha quedat pas farta: «En segueeixo menjant, perquè soc molt llépola i m’agraden molt. M’he de contenir».