Vicent Sanchis: «El còmic és el novè art i ho volem reivindicar mostrant els originals»

Què heu presentat, aquest dimarts, a Tarragona?

«És una exposició que ha passat ja per diferents centres de CaixaForum i que, al meu entendre, és una de les exposicions d’originals del còmic més importants que s’han fet mai».

Per què?

«Perquè reuneix una quantitat importantíssima de les peces bàsiques del món del còmic: els originals. Són obres úniques, els dibuixos que van fer els autors i les autores quan van crear les històries, i que són la peça fonamental que després justifica l’àlbum, el llibre o el tebeo. És l’exposició més ambiciosa de les que s’han fet, al llarg de la història, a tot el món. Cal tenir en compte que, quan parlo d’aquesta exposició, penso en el que es va exposar a Madrid i a Barcelona, on l’espai era més gran, i vam poder mostrar 300 originals. A Tarragona n’hi ha 150, però igualment és molt representativa».

Heu fet una feina important de recerca d’originals.

«Bernard Mahé, que és el comissari, ha aportat una part molt important. Després, hem parlat amb una cinquantena de col·leccionistes, i jo mateix he cedit una bona part de l’apartat català i espanyol».

Amb aquesta exposició, a més de repassar-ne la història, reivindiqueu el còmic com a art.

«Sí, el reivindiquem des de molts punts de vista. És nostàlgia, perquè per a moltíssima gent és el record de quan van començar a llegir. O, com el cinema i la literatura, és aventura, acció, entreteniment. També és cultura i història. I, finalment, és art. És el novè art, i això només es pot reivindicar mostrant els originals».

Tu ets apassionat del còmic i col·leccionista. Si et poguessis emportar un original d’aquesta exposició, quin triaries?

«Això d’escollir-ne un, depèn de les manies de cadascú. Pot vindre una persona que hagi llegit Astèrix i agafaria aquest, o algú seguidor de Moebius i que s’emporti Blueberry… Jo, que estic molt amarat del còmic clàssic nord-americà d’entre 1900 i 1940, agafaria una pàgina preciosa de Flash Gordon, d’Alex Raymond, dels anys 30 i escaig. Veure un original de Raymond sempre m’ha impactat molt».

I quin original hauries volgut incloure a l’exposició, i per què no ha estat possible?

«Molts, per una qüestió de preu. Ara, totes les grans cases de subhastes del món subhasten originals. Hi ha una casa de subhastes nord-americana, que es diu Heritage, que fa subhastes diàries. Quan jo vaig començar, els originals eren barats. Estic parlant de fa 30-35 anys, i es podien comprar obres meravelloses a preus raonables. Avui dia s’ha desbocat, també perquè hi intervenen els fons d’inversió».

Hi ha cap original que t’hagis quedat amb ganes de tenir a la teva col·lecció?

«N’hi ha un que em va quedar a la boca, i mai va ser meu. La primera vegada que vaig anar a la Comic-Con de San Diego, hi havia una sala on els propietaris feien subhastes presencials. És a dir, el primer dia els originals tenien un preu, i la gent anava licitant. Vaig veure un Flash Gordon i vaig pensar «Ha de ser meu». Jo anava amb el Bernat Mahé, i ell va tenir el bon humor de dir a la dona de la parada que jo era un gran col·leccionista europeu (quan, en realitat, ho era ell). L’original que jo volia va començar amb 1.000 dòlars, i quan va arribar als 20.000 vaig pensar que no el podria comprar ni demanant un préstec (tot i que alguna vegada n’he demanat, per comprar algun Flash). L’últim dia, quan faltaven poques hores per tancar, la propietària se’m va acostar i em va dir que m’estava molt agraïda, perquè havia escalfat la subhasta. I també em va dir que mai a la vida aquell còmic hauria sigut meu, perquè estava competint amb George Lucas».

La teva relació amb el còmic et ve de petit?

«Sí, com a moltíssima altra gent. Jo aprenc a llegir amb els tebeos a casa, més que a l’escola: en un moment determinat, mirant tebeos, vaig començar a ajuntar lletres. Esperava que s’acabés la classe per tornar a casa i llegir el Pumby, un tebeo de la meva infància, molt interessant i important, que devorava. Després, vaig llegir còmics juntament amb literatura fins als 20-22 anys. Llavors, vaig passar un període què me’n vaig cansar i vaig abandonar el món del còmic, però cap als 28 ja hi torno. I sabent on tornava. Havia llegit Apocalittici e integrati d’Umberto Eco, Romà Gubern, Javier Coma… Sabia què era el món del còmic i que tot allò que havia intuït de petit era una història bastant important i curiosa. A partir de llavors, vaig tornar a llegir còmics i a interessar-me pels originals». Ara, la Biblioteca de Catalunya i alguns museus com el MNAC han constituit un front per comprar i rebre donacions d’originals i col·leccions de tebeos, però per ara és una iniciativa molt modesta.Ara, la Biblioteca de Catalunya i alguns museus com el MNAC han constituït un front per comprar i rebre donacions de originals i col·leccions de tebeos, però per ara és una iniciativa molt modesta».

I això, quines conseqüències pot acabar tenint?

«Doncs que, mentre tenim pendent aquest centre nacional de la historieta, potser ens sorprendrem que en facin un a València o a Madrid. I, mentrestant, anirem perdent patrimoni. Hi ha una fundació a Santander, que es va unir al Centre d’Art Reina Sofía, i va venir a Barcelona per comprar tots els originals de l’underground que hi havia. S’ho van emportar tot, davant dels nostres nassos. Es van endur un centenar d’originals de Mariscal, Nazario, Max, etc. que són els dibuixants que, des de Barcelona, van crear l’underground a l’estat. Tot això, ja no és nostre».

També hi ha el cas de Bruguera.

«Sí, hi ha milers d’originals de Bruguera (diuen que 50.000) que estan en mans de Prensa Ibérica, actual propietària d’El Periódico, i estan amagats. Les famílies dels dibuixants demanen que eixin a la llum, però els propietaris no ho fan, i la Generalitat no ha fet de mitjancera per trobar-hi una solució. D’altra banda, tot el fons de l’Editorial Valenciana, que és l’altra editorial important del franquisme, s’ha venut, i està en pàgines web, cases de subhastes… I el problema és que la gent que col·lecciona s’està fent gran. El dia que aquestes persones desapareguin, un altre tros del patrimoni artístic i cultural de la nostra història desapareixerà, desplaçat o malvenut».