Una pedra en el camí

L’aprovació dels pressupostos de la Generalitat del 2024 per part del Parlament ha girat entorn del Hard Rock Café. El grup parlamentari dels Comuns ha explicitat la seva voluntat de no donar-hi suport llevat que es paralitzi el projecte, potser perquè veuen el risc que el projecte no deixi pedra sobre pedra en una zona ja prou castigada, potser per tirar la pedra i amagar la mà; mentre que els socialistes, que sembla que tinguin el cor de pedra, han condicionat el seu suport a la continuïtat de la iniciativa. En aquesta disjuntiva, el Govern, conscient que els pressupostos eren la pedra de toc per encarar el final de la legislatura, va optar per demanar als primers que acceptessin el Hard Rock i no pas als segons que hi renunciessin. El debat es plantejava, doncs, en aquests termes: si els Comuns es mantenien durs com una pedra, no hi havia pressupostos; si, en canvi, passaven per la pedra, s’aprovarien.

La disjuntiva és prou significativa i mostra les dificultats que planteja decidir sobre el model de desenvolupament, ja que, de fet, pot fer anar el Govern pel pedregar, però no tota pedra fa paret i el projecte implica uns costos socials i ambientals immensos. Ja se sap que, quan la pedra surt de la mà, no se sap on va, i aquest sembla un projecte del que més aviat se’n podran fer set pedres. I és que la nostra situació hauria de fer plorar les pedres i no ens haurien baquetejar ja més amb grans projectes que acaben ser una pedra a la sabata per a la cohesió d’un territori ja prou escarmentat de pedres d’escàndol. Potser, en acabat, tirar-ho endavant no seria altra cosa que tirar pedres al propi teulat i més val deixar-ho estar, que ja diuen que Déu et lliuri de pedra, boira i cossa d’euga.