La incertesa, la por i l’extrema dreta

La integració econòmica del món, en la fase financera del capitalisme, multiplica exponencialment les interaccions entre els éssers humans, així com entre la societat i la biosfera. La complexitat sempre genera incertesa. 

De fet, la presa de consciència en relació amb això dona lloc a algunes de les visions més influents sobre la realitat en el present, com ara la mecànica quàntica o la teoria del caos. El món d’avui és un món extremadament complex i, per això mateix, incert.

Aquesta incertesa, però, casa malament amb les promeses de seguretat que sostenen qualsevol sistema polític. De manera implícita, assumim que el poder ens protegeix. Aquells que són més convincents a l’hora de fer-nos creure que garantiran la nostra seguretat i el nostre benestar són els que recullen el nostre suport. 

Però la incertesa creixent fa que aquestes promeses siguin cada vegada més vagues, menys creïbles, atesa una sensació de vulnerabilitat que augmenta amb cada nova sotragada —la Gran Recessió o la pandèmia de la Covid-19, entre les més destacades.

En aquest context, la centralitat política es deixa portar per una inèrcia vàcua, tot assumint que la degradació progressiva de les expectatives socials es pot resoldre a través de les receptes de sempre, amb unes expectatives de seguretat que la realitat contradiu. 

No és estrany, per tant, que l’extrema dreta vagi fent forat en un cos electoral angoixat i decebut per aquesta retòrica neulida. Aturar aquesta onada passa per començar a afrontar una realitat molt difícil. Passa per començar a fer-se les preguntes correctes.