El retorn del professor Moriarty

Un dels detalls que em produeix més fascinació de les aventures de Sherlock Holmes és la puntualitat amb la que funcionen els ferrocarrils, cosa que permet al detectiu desplaçar-se arreu de Gran Bretanya per resoldre alguns dels complicats casos que l’han fet famós. 

Penso, aleshores, en les dificultats que li plantejaria un servei ferroviari menys eficient... posem per cas, Renfe. Holmes acabaria atrapat en qualsevol racó per culpa de l’incendi d’un quadre de senyals o una avaria a la catenària, incapaç d’arribar a l’escena dels fets i posar en marxa el seu cervell privilegiat.

Aquest pensament, que m’assalta quan soc jo mateix al tren, es torna tot seguit inquietant. Com sap qualsevol aficionat a les històries del genial detectiu, se suposa que el seu arxirival, el professor Moriarty, una ment a l’alçada del mateix Holmes, però compromesa amb dedicació amb el mal, va morir en caure al salt d’aigua de Reichenbach, a l’Oberland de Berna. Tanmateix, i si Moriarty no hagués mort? i si, com el mateix Holmes, hagués sobreviscut a la caiguda?

Aleshores, hauria pogut dedicar-se a dissenyar, amb la calma de l’aranya —així del descriu Holmes a The Final Problem—, el major desordre ferroviari que es pugui imaginar... Perquè, certament, el caos dels serveis ferroviaris al Camp de Tarragona (i a les Terres de l’Ebre) és tan sistemàtic, persistent i global que no pot ser fruit de la pura incompetència, ni de la deixadesa, ni de la desinversió. Per força ha de ser obra d’una ment tan malvada com intel·ligent, la ment del major intrigant de tots els temps: el professor James Moriarty.