La casella de sortida

Després de perdre la possibilitat de l’ascens de categoria en l’últim minut de l’últim partit de la temporada, un desenllaç cruel per a un equip que havia realitzat una campanya certament excel·lent, el Nàstic torna a la casella de sortida i haurà de començar a remar de nou per aconseguir tornar al futbol professional la temporada vinent, amb el handicap afegit de no poder disputar els primers partits de la temporada amb el suport de l’afició.

Ho farà, a més, amb una persona nova al capdavant de la societat anònima, després de la dimissió de Josep Maria Andreu, que l’ha encapçalada al llarg de l’última dècada i que ha marcat la història recent del club. S’obre, per tant, una nova etapa, encara en la categoria equivalent a aquella en què Andreu va estrenar el segon mandat.

Malauradament, malgrat que els últims vint anys han estat l’època del club en què més temps ha romàs en les categories superiors del futbol espanyol, no ha pogut consolidar-s’hi. L’objectiu continua essent aquest. Tal com estava l’entitat el 2012, això ja és molt.

Sigui com sigui, la nova persona que es posi al capdavant del projecte té marge de millora en l’estabilització i potenciació de la direcció tècnica, en la professionalització de les estructures del club i de la gestió, en la imatge institucional —deteriorada en ocasions per comportaments inapropiats que no fan cap bé—, i en la possibilitat de convertir el Nàstic en un element de cohesió ja no només pel que fa a la ciutat de Tarragona, sinó per al conjunt de l’àrea metropolitana, cosa que n’augmentaria el potencial social, a banda de contribuir a cohesionar un territori massa vegades fragmentat i dispers. La casella de sortida és sempre una oportunitat.