Turíngia

Weimar és una mena de capital cultural d’Alemanya, on hi han residit personatges com Cranach, Bach, Goethe o Schiller. Els dos últims hi són enterrats i les respectives tombes constitueixen un monument a la cultura humanística alemanya, oberta al món i compromesa amb uns valors universals. Weimar és també la ciutat on es va aprovar la constitució democràtica i republicana del 1919. Weimar és una ciutat del Land de Turíngia.

Aquest cap de setmana passat, van haver-hi eleccions. Hi va guanyar, per primera vegada, l’AfD, una partit polític d’extrema dreta que va posar l’èmfasi al llarg de la campanya en el discurs antiimmigració. L’AfD era ja la segona força política del Landtag, mentre que la primera era Die Linke que s’ha desplomat davant de la pujada del Bündnis Sahra Wagenknecht, formació d’extrema esquerra que també promou un discurs de desconfiança cap als immigrants. Els votants s’han desplaçat cap als extrems i les reserves davant la immigració són una clau fonamental d’aquest moviment.

En l’estructura present del capitalisme global i davant de les dinàmiques demogràfiques d’Europa occidental, la immigració és un fenomen natural. En una situació d’incertesa generalitzada, és fàcil que es converteixi en el boc expiatori de la por d’una ciutadania que té una sensació indefinida d’amenaça. Weimar esdevé així la metàfora de l’erosió dels valors que sostenen el projecte europeu i de l’esquerdament dels grans consensos que l’han sostingut. Menystenir-ho no sembla pas la resposta correcta.