El territori del temporal

Restriccions a la mobilitat per segona vegada en menys de quinze dies: els desplaçaments es redueixen al mínim imprescindible per evitar riscos innecessaris en el context d’una nova DANA que es desplaça al llarg del litoral, tot provocant aiguats intensos que poden arribar a ser perillosos. Esperem amb una certa inquietud que no haguem de lamentar massa desgràcies, amb la imatge dels aiguats de València vivíssima en la ment.

És una tardor agitada per esdeveniments meteorològics disruptius, després d’una sequera perllongada que ha fet arribar al límit les nostres reserves hídriques. Encara que aquells que s’aferren a la negació podran dir que de temporals catastròfics n’hi ha hagut sempre al racó de món on vivim, es fa difícil evitar la referència al canvi climàtic quan el temps meteorològic es presenta així de violent i destructiu en la nostra vida quotidiana.

La qüestió del canvi climàtic, òbviament, és rellevant des del punt de vista de qüestions que afecten a les nostres experiències més quotidianes, basades en un determinat model energètic. Caldrà canviar moltes coses i de manera relativament ràpida per fer-hi front. Tanmateix, fins i tot obviant el canvi climàtic, aquests esdeveniments meteorològics extrems que ara ens toca a viure crec que obliguen a la reflexió. 

És indiferent, en realitat, si es tracta d’una nova normalitat, com el coneixement més fiable del que disposem ens indica, o d’una normalitat antiga, com els negacionistes pretenen defensar. El cas és que vivim en un lloc d’aiguats intensos, potencialment catastròfics, i ho hem obviat en moltes de les nostres decisions, particularment, pel que fa a l’ús del sòl. Aquests dies són un bon moment per recordar que cal repensar del tot la distribució urbanística en un territori, com en el nostre, on el risc d’inundacions violentes és tan remarcable.