La Roser

La Roser és d’aquella mena de persones que... No, en realitat, això no seria just, no és d’aquella mena de... És una persona singular, única, una persona que no es pot reduir a la descripció banal d’aquella mena de persones que... Destaca pel seu coratge i per la seva energia, immensos, aparentment infinits. Això impressiona. No conec ningú amb aquesta força emocional, amb aquesta capacitat de fer front a qualsevol crisi, a qualsevol contratemps, a qualsevol derrota.

Però no és només la seva resolució davant de l’adversitat allò que impressiona, sinó el fet d’afrontar-ho tot sense perdre el somriure, encomanant l’alegria i les ganes de viure al seu entorn, transmetent la força per fer front a qualsevol dificultat. 

Definitivament, la Roser és una persona especial, que no es pot reduir a la categoria d’aquella mena de persones que... La Roser, castellera de la Jove, representa com ningú l’esperit de superació, la solidaritat i l’esforç. La Roser és una lliçó permanent de compromís amb la ciutat i amb el país, és una inspiració per a qualsevol que la conegui.

Ara me n’adono que parlo de la Roser en present, com si encara hi fos, quan ens acaba de deixar. Suposo que és difícil fer-se a la idea de un món, d’un país, d’una ciutat sense la Roser. No hi és, però és com si encara hi fos, transmetent-nos el seu tremp i infonent-nos la seva capacitat de fer front a l’adversitat. El món, el país, la ciutat són una mica pitjors des que no hi és. Que el seu record sigui un estímul per millorar-los.

In memoriam Roser Burillo Gómez.