Professionals

Aquests dies nadalencs en què bona part de la població pot gaudir d’una pausa laboral —encara que això no vol dir necessàriament uns dies de descans, atesa la intensa vida social d’aquest període de l’any—, es pot veure com una altra bona part de la població fa mans i mànigues per donar el millor servei possible i fer la vida més fàcil, plaent o, senzillament, suportable als altres. Hi ha els botiguers i botigueres, els repartidors i repartidores, la gent del ram de l’hosteleria i la del ram del transport, tants servidors i servidores públiques en diversos camps, i també, particularment, les persones del sector sanitari, al peu del canó en torns de guàrdia quan la resta la gent està de celebració, com m’ha tocat comprovar personalment a l’hospital de Santa Tecla fa uns dies.

Cal agrair aquest esforç immens i generós de totes aquestes persones que treballen en moments de recolliment o celebració col·lectiva, però més enllà del reconeixement que mereixen i que voldria reiterar en aquestes línies, també és ocasió per reflexionar sobre el sentit i la importància de la seva feina; en realitat, de la de tots els professionals que, dia rere dia, compleixen amb el seu deure amb responsabilitat, sense escarafalls, sense focus, sense cridar l’atenció.

Ara que comença l’any, sembla que l’horitzó es presenta més aviat incert i que moltes de les nostres seguretats potser estan amenaçades. En una situació com aquesta, només la confiança en aquelles persones que no coneixem i que fan la seva feina és motiu per a una certa tranquil·litat i una certa esperança. Quan els lideratges col·lectius fallen, quan els discursos habituals es gasten i perden vigor, quan les promeses sonen buides, resta, en acabat, la dedicació de tots els professionals, que fa que tot plegat encara funcioni raonablement bé. Cal estar-ne agraït.