‘Blue Monday’

Per a la gent de la meva generació, ‘Blue Monday’ és una cançó de New Order. Originalment publicat el 1983, es va convertir en el dotze polzades més venut de la història, amb reedicions notablement exitoses el 1988 i el 1995. Tot un himne, en definitiva. 

Avui, però, sembla que, per a molts, el Blue Monday és el tercer dilluns de gener. Suposadament, es tracta del dia més trist de l’any, si més no d’acord amb una pretesa equació difosa per companyia Sky Travel l’any 2005. Segurament, el hit de New Order no és aliè a la utilització precisament d’aquest nom.

Tot i que, la credibilitat científica de l’equació és, en el millor dels casos, dubtosa, el cas és que l’expressió ha fet una certa fortuna, perquè, certament, connecta amb aquesta combinació de l’esgotament social i econòmic després dels excessos de les festes de Nadal i la perspectiva d’una rutina laboral que s’ha de perllongar fins a l’estiu... vaja, el panorama depriment de mirar de de pujar una muntanya amb ressaca.

Amb un nou Blue Monday a la pròxima cantonada, esgotats i deprimits, no és estrany que els bon propòsits per a l’any nou s’esvaeixin immediatament i siguin substituïts per l’hàbit. En realitat, bona part de les celebracions que puntegen el calendari i que donen sentit al transcurs del temps estan lligades a una vida molt diferent de la que portem. 

Pertanyen a una altra societat, a uns altres ritmes, a una altra manera de fer. Per això, l’any nou té tan poc de nou per a nosaltres. Ho constatem passats uns dies. Tot és igual que abans i això ens entristeix. Diguem-n’hi Blue Monday.