Res no serà com abans...

El lector o lectora em perdonarà –almenys així ho espero– que avui comenci per parlar de casa meva. Un equip d’investigadors de l’Institut Universitari de Recerca en Sostenibilitat, Canvi Climàtic i Transició Energètica (IU-RESCAT), al qual pertanyo, ha fet públic un estudi sobre l’impacte del canvi climàtic en el fet casteller. 

A grans trets, la recerca realitzada indica que, amb l’augment de les temperatures màximes a l’estiu obliga a prendre mesures d’adaptació i que, eventualment, les condicions per a la pràctica dels castells (i per al confort del públic a la plaça) pot ser que no es donin en determinats moments.

Els castells són una activitat desenvolupada d’acord amb el cicle de festes majors de l’estiu, configurat d’acord amb les pràctiques d’una societat agrària que disposava de temps i recursos en aquesta època. Les grans diades, amb algunes incorporacions més recents (com les múltiples diades de la colla amb la tardor ja avançada) són, a gran trets, les mateixes. 

Per al casteller, actuacions com la del 15 d’agost a la Bisbal o el 30 del mateix mes a Vilafranca són inamovibles. Tanmateix, pot ser que, si res no hi posa remei, això de fer castells al migdia —és a dir, una vegada acabat l’ofici d’acord amb la seqüència ritual tradicional— a l’agost o al setembre potser no sigui factible en el futur.

És un petit canvi, certament, per a molts; molt important, però, per a alguns. Doncs bé, quan parlem de canvi climàtic, del que parlem és de què aquelles coses que estem acostumats a fer –poseu la que us abelleixi més– potser no les podrem fer en el futur, o no en les mateixes condicions. 

Vaja, que no res serà com abans, ni tan sols en aquelles activitats que es basen en un això s’ha fet així tota la vida (certament, sempre discutible). Sovint, no som conscients de l’impacte que això pot arribar a tenir en el nostre dia a dia.