Els rics que ens governen

Aquest diumenge passat es van dur a terme les eleccions a Alemanya, amb la victòria de la CDU/CSU, la pujada significativa de l’AfD i el desplomament de la SPD. Són unes eleccions que, atenent la importància econòmica i política d’Alemanya en el racó de món on vivim, tenen múltiples conseqüències i generen múltiples lectures per a nosaltres. No hi ha espai aquí per reflexionar-hi extensivament, de manera que em concentro en un sol punt que crec que és important i sobre el qual potser no s’ha parlat prou.

Es tracta de la trajectòria del que es perfila com a pròxim canceller federal, descavalcat de la política fa més d’una dècada per la seva posició bel·ligerant amb l’aleshores cancellera i líder de la CDU, Angela Merkel. Friedrich Merz va fer fortuna en el sector financer, treballant, entre altres, per BlackRock, una societat d’inversió que és l’administrador d’actius més gran del món.

No és un cas singular. L’anterior primer ministre britànic, Rishi Sunak, havia treballat per a Goldman Sachs —com la candidata a la cancelleria de l’AfD, Alice Weidel—, mentre que Emmanuel Macron va fer fortuna amb Rothschild. Trump, per la seva banda, és un milionari notori que ha fet carrera en la promoció immobiliària.

Potser mai com ara les democràcies occidentals havien estat liderades de manera tan clara i massiva per persones de gran fortuna personal, persones que difícilment poden empatitzar amb els problemes de qui disposa de molts menys recursos. Una majoria de la població que, tanmateix, els dona un suport significatiu.

Aquí encara estem en mans de persones que han fet fonamentalment carrera de partit —cosa que tampoc no és per saltar d’alegria—, però sembla que el món occidental tomba de manera cada vegada més clara cap a una plutocràcia sense pal·liatius ni maquillatges.