Humorista regional

Vaig cometre l’error de mirar el monòleg especial resum de 2023 de Buenafuente a TV3 just després del de Ricky Gervais a Netflix i ara em sap greu. Em sap greu pel reusenc, esclar, perquè en teoria és un dels nostres i a sa filla li diu ‘la xiqueta’, però la meva simpatia natural per tot el que faci olor de sudisme va quedar greument compromesa. S’ha de dir, i en això són comparables, que tots dos són senyoros que estan envellint regular.  Però també cal remarcar que el primer fa anys que no fa riure i el segon continua sent, malgrat les seves fixacions obsessives —o potser per això mateix— la persona més graciosa del planeta. Algú podria adduir que això és qüestió de gustos i bé, d’acord, no hi entrarem. 

Però on la comparació entre el britànic i l’espanyol —perquè Buenafuente té un marc mental inequívocament espanyol fins i tot en català i a TV3, ni pot ni vol amagar-ho— fa aigües és en el nivell de compromís. Gervais està compromès amb el seu humor i amb el seu art, mentre que l’altre només està pendent de quedar bé i deixar anar una mena de sermó antiquat sembrat de moralina, d’acudits dolents i d’una correcció política que es fa pràcticament indigerible. Així no és d’estranyar que tot i que els dos monòlegs —’Que ens bombin a tots’ i ‘Armaggedon’— participin del to apocalíptic dels nostres temps, el resultat final sigui un producte capellanesc d’autoconsum autonòmic i un espectacle exportable a tot el món civilitzat. No cal dir quin és quin.