Dòlars ganxets

Coses primordials que s’han de saber sobre el deute. En primer lloc, és una paraula masculina. Per tant, si formeu part dels invertebrats lingüístics que dieu la deuta difícilment us podrem tenir cap mena de respecte. Després, en ordre d’importància: deure diners és un dels principals motius de la desigualtat i de l’ansietat. Ara que en teoria estem tan amoïnats per la salut mental, a mi m’agrada recordar que les persones més desequilibrades i malaltes que he conegut estaven assetjades pel deute. Però encara espero una Marató de TV3 dedicada a cagar-se en el Fons Monetari Internacional. El deute públic mundial, d’ençà de la pandèmia, està batent tots els rècords. Es xifra en 307 bilions de dòlars, que és una salvatjada sense precedents i amenaça l’estabilitat econòmica del planeta, sobretot als països més pobres. Als espanyols ens toquen 1,57 bilions d’aquest deute, que es tradueixen en 40.000 milions anuals en interessos. Un 2,4% del PIB estatal. Sí, ja ho sé, són números que maregen. I per això ningú no en parla gaire. De fet, si en parléssim ens hauríem de preguntar qui són els perceptors d’aquestes fortunes en interessos i la resposta no ens agradaria gaire. A Reus tenen la solució: segons el Pla d’Acció Municipal s’ha de crear una moneda local per evitar aquest drenatge insostenible de riquesa cap a vés a saber on. És fer volar coloms, perquè el sistema no permetrà donar curs legal als dòlars ganxets, però la idea apunta cap al lloc correcte, que és l’autarquia com més local millor. L’altre antídot, que recomano, és deure cada cop més fins que la bola es faci tan grossa que no es pugui pagar. Això sí que és revolucionari.