Picadero Picarany

La setmana passada, J.A. Raset —curador d’Stroligut, el millor web de literatura catalana que existeix, fet des del Camp— va esbombar la notícia: el Mas Picarany d’Almoster està en venda. Una immobiliària reusenca en va penjar 82 fotos, entre les quals algunes que fan mal a la vista com dormitoris amb quadres horribles o una cuina reformada amb gust discutible. Malgrat tot, el mas està en bon estat i llest per entrar-hi a viure. Són 712 metres quadrats construïts, vuit habitacions i setze hectàrees de bosquet bucòlic que l’envolten, que segur que està infestat de senglars i rovellons. Només 690.000 euros. I encara que els comercials immobiliaris no es caracteritzen per la seva sensibilitat literària, no se’ls escapa que el mas té un afegit simbòlic: «Esta preciosa masía histórica inspiró al poeta reusense Gabriel i Ferrater, en la que pasó largas temporadas con su familia». Obviaré aquesta fantasia de ‘Gabriel i Ferrater’, però el fons és cert: els tres germans Ferrater —Gabriel, Joan i Amàlia— hi van créixer i és trist que el niu de la família icònica de la cultura reusenca estigui a mercè del capitalisme. El mas pairal de Josep Pla a Llofriu està inventariat per Patrimoni, la casa de Romanyà on Rodoreda i Manrúbia van viure i fer tisoretes la va comprar l’exconsellera de Cultura Vilallonga o el xalet de la Costa Brava on Truman Capote va escriure A sang freda ara és una residència d’escriptors. No és estrany intervenir des del sector privat o el públic per salvaguardar edificis literàriament emblemàtics. La Diputació o la Generalitat o qui sigui, però algú hauria de comprar el Picarany i posar-lo a disposició dels poetes regionals. Perquè hi vagin a beure ginebra i a esbravar-se, com hauria volgut Ferrater.