Portet & els Peluts de Riudoms

Esdeveniment cultural de primer ordre divendres passat a Vinyols i els Arcs, sector interior. En el context d’una altra festa vinícola absurda com tantes que se’n fan, algú de l’organització va tenir l’acudit de fer venir al Casal el cantautor intercomarcal Quimi Portet. 

Una idea brillant, perquè hi ha una sintonia entranyable i un punt insòlita entre la doctrina poètica portista originària de la Plana de Vic i l’irredemptisme tranquil dels baixcampins. Vinyols és el centre físic d’aquesta manera de ser pròpia del sud del Camp, que és rural però d’un esculpit civisme asfàltic alhora que urbana amb aversió a l’ordre burgès.

En aquest rerepaís les collonades i els refinaments dels reusencs no són ben rebuts, i al concert s’hi reuneix gent de Riudoms, de Montbrió, de Mont-roig, del Cambrils septentrional i inclús algú de Vilanova d’Escornalbou o d’Alforja, als límits del subterritori. La presència del cèlebre lingüista Virgili certifica el pedigrí de l’aplec. 

El recital, amb una enraonada mitjana d’edat de 50 anys, amb pagesos il·lustrats arrepapats en cadires de plàstic i amb una electrificació desbridada, no té cap sentit. Però el radar del genial Portet detecta un grupuscle de seguidors especialment actius. Ens explica que van ser els seus primers groupies quan va començar a tocar en solitari l’any 99. Els recorda amb afecte (moderat). 

Eren uns xiquets esventats que volien fer música amb el nom d’Els Peluts de Riudoms i el seguien per tot arreu. Ara ja estan casats, divorciats i avorrits. Però avui, amb aquest feliç retrobament, els he vist una espurna de rauxa encesa altre cop als ulls. I és per això, per aquest neguit que desborda els pantans del seny, que aquest país és tan difícil de matar.