Un Fènix reviscolat

La societat recreativa el Fènix de Vila-seca va néixer l’any 1875 i, tot i que a partir dels anys noranta va ser una altra víctima de la ruqueria moderna que empeny els casinets tradicionals a la decadència mentre el neocapitalisme promou les grans corporacions d’oci estrangeres, no s’ha acabat de morir mai del tot. De fet, aquesta és la característica principal del fènix. A començaments d’any es va anunciar l’entrada d’una junta nova, més jove, que es va mostrar decidida a tornar a obrir l’espai al poble.

I dijous passat va arrencar la nova programació de l’entitat, amb el monòleg ‘Vaques Flaques’ de Marc Sarrats i la col·laboració logística de Josep Català, camptarragoní il·lustre i factòtum del Soterrani. També hi va haver un punt de tràgic infortuni, perquè tres dies abans es va morir el nou arrendador del bar i Sarrats encara s’hi va trobar les corones de flors.

Fa gràcia perquè sembla un conte del llibre de l’humorista ’Tot el que no sigui morir-se’ i per la consegüent disrupció del servei d’abeuratge. Ho considero un excel·lent presagi per al Fènix, que en el seu primer acte important de la nova etapa va exhaurir les entrades i va aplegar gent de Valls, de Reus o de Torredembarra. L’aposta a llarg termini per aquesta escena monologuista del qual al Camp n’estàvem orfes —tret de comptades excepcions— demostra que al Fènix saben el que es fan. 

I que Vila-seca, des de la seva centralitat geogràfica i des de la iniciativa privada, reivindica el seu paper d’aglutinador cultural que a Reus o a Tarragona defugen. Almenys, van molt per davant d’altres entitats i ateneus que s’han convertit en arnats centres de dia en què els jubilats amb ínfules acadèmiques hi van a passar les hores que els queden.