Fins que passa

La llevantada més bèstia del que portem de segle, que a València ha desembocat en fang i tragèdia, es desfà i sembla que al Camp de Tarragona hem esquivat les desgràcies personals. Malgrat les riuades i les crescudes a la Móra, a Boscos i al Baix Gaià, hem tingut una mica de fortuna. Perquè estàvem previnguts per les imatges valencianes i perquè les restes de DANA han tirat cap al nord i cap a mar. 

Però la sort no es pot temptar gaire, sobretot des que els científics ens avisen que aquesta tipologia de tempesta mediterrània serà cada vegada més habitual. De fet, ha plogut torrencialment en llocs que l’orografia del país podia assumir. Podria no haver estat així. 

Segons el mapa de Protecció Civil que aquests dies s’ha fet popular, hi ha quatre grans zones al Camp susceptibles de quedar completament inundades. U: de Mont-roig cap a mar, entre la Pixerota i la punta de la Riera de Riudecanyes. És un lloc amb poca població, amb masos i càmpings, però on curiosament hi ha d’anar la polèmica Lotte. 

Dos: el barri del Port i el passeig marítim de Cambrils. Tres: tot Salou tret del Cap i Port Aventura, que queda aixecat. Quatre: una gran llenca que comprèn la Pineda, el polígon d’Entrevies, i la part més nova del Port de Tarragona. És a dir tot el que s’ha construït els últims anys en aiguamolls. Que tenen en comú aquestes zones? 

Premi: són terrenys dedicats al turisme i a la indústria. Llocs que ni els romans ni ningú que s’hagi preocupat per conèixer una mica aquest territori ha urbanitzat mai. Fins als nostres dies de cobdícia i de combat capitalista contra la tossuderia de la Natura. No passa res fins que passa.