El nostre gran amic Bosc

Avui tocava parlar de la coronació de Salou com a Capital Catalana de la Cultura, que és un dels més grans miracles succeïts al país des de l’engendrament mitològic de Jaume I, afillat predilecte de la capital de la costa Daurada. Però si escrigués d’aquest tingladet se m’enfadaria gent (més de l’habitual) i a més hi ha una altra notícia regional que s’ho ha menjat tot.

Dissabte, una família de Vila-seca se’n va anar a una granja escola de Reus per on ha passat tot la canalla de la comarca en visites escolars. Van pagar l’entrada i, executant un pla sinistre, van acorralar el suricata Bosc dins de la seva gàbia i el van segrestar. L’entranyable bestioleta és una de les estrelles de la granja, així que us podeu imaginar la commoció general.

Però tothom tranquil: la presumpta família desaprensiva va ser interceptada per la policia (sempre tan sol·lícits en la protecció dels vulnerables) i, segons l’organització, «afortunadament tot ha quedat en una anècdota rocambolesca i, gràcies a les càmeres de seguretat del centre i la ràpida actuació dels Mossos, el nostre gran amic Bosc dormirà amb els altres companys suricates».

Buf, sort que el Bosc no ha hagut de passar ni una sola nit retingut en un zulo de Vila-seca. S’ha de destacar que si els assaltants haguessin estat marroquins el comunicat no hauria gosat citar-ne la nacionalitat, però com que són vila-secans hi ha barra lliure per estigmatitzar-los.

I això no està bé. En tot cas, hi ha hagut final feliç per a tothom: el suricata podrà continuar gaudint de les visites de tots els nens del Camp i al responsable del segrest se li ha imputat un delicte de furt que en aquest país, com saben tots els robadors de mòbils, no és més que una divertida condecoració.