El nostre heroi Enric

Fa bastanta mandra parlar de política municipal, però diria que el regidor cambrilenc Enric Daza s’ha guanyat a pols una excepció. Com deveu saber, el ja famós regidor ha estat expulsat del govern local per unes lleugeres desavinences —no l’aguantava ni déu— amb l’alcalde Clua del PSC i la resta de grups al capdavant de l’ajuntament més lamentable de tot el Camp de Tarragona (que ja és dir). 

No ha estat cap sorpresa perquè Daza, ara a Junts, ja va ser expulsat de l’anterior equip de govern, quan manava Oliver Klein i n’Enric era en teoria la seva mà dreta. La paradoxa de tot plegat és que l’espantada de Daza deixant el pacte de govern en minoria pot suposar el retorn de Klein a l’alcaldia. N’hi hauria per sospitar si no fos que tot Cambrils sap com li agrada a l’exregidor d’Urbanisme un bon pollastre. 

Jo, si he de ser sincer, estic radicalment a favor d’aquest perfil alt dels polítics municipals. Gent a qui els agrada fer-se veure, que no acoten el cap quan els piquen el crostó. Que volen fer coses, encara que encabat ho emmerdin tot. L’últim regidor d’Urbanisme que vam tenir a Cambrils ja va sortir rebotat, i fins i tot li van precintar un magatzem de carn il·legal. 

El d’abans va sortir esquitxat per un cas de corrupció. El llegat de Daza serà haver tret les vies del tren a canvi d’un tramvia que no arribarà mai. Per tot plegat, no és estrany que Cambrils sigui un poble col·lapsat, amb els carrers plens de bonys, amb obres que no s’acaben mai i on ningú està content. Un lloc de somni.