Totes som Òdena

Perquè ho explica l’Esteve Giralt (lector fidel d’aquesta columna a qui saludem) perquè si no no m’ho creuria: la setmana passada el celebèrrim baríton tarragoní Àngel Òdena va ser víctima d’una ciberestafa. Fent-se passar pel responsable de fraus de l’oficina del BBVA de la Rambla Nova, un desaprensiu li va aixecar 5.000 del compte dels Amics del Teatre Líric de Tarragona, associació que presideix. No hi ha dret. L’única entitat tarragonina que es preocupa per l’òpera i gairebé tots els seus fons han fet cap a Xipre, a la butxaca d’un desgraciat insensible envers la música i l’art. I dic gairebé perquè uns minuts més tard van intentar buidar els 2.000 euros que hi quedaven, però Òdena va estar viu, es va ensumar que hi havia alguna cosa estranya i no va aprovar la segona transferència que li demanaven. Sort. I gràcies.

El baríton no està sol. Segons les últimes dades facilitades pels Mossos d’Esquadra, cada dia hi ha 33 denúncies a la província per ciberestafes. És una plaga que creix, i les víctimes són —com sempre— les capes més vulnerables de la societat: la gent gran i els cantants d’òpera. Les respostes de la policia, com és habitual, són insatisfactòries i deixen entreveure certa impotència davant d’una nova època malèvola d’internet. Els criminals són els que més han après a fer servir la xarxa, i el ciberespai ja és un lloc més inhòspit que el món físic. I mentrestant, la justícia està més preocupada per blocar proveïdors d’IPs com Cloudfare per llepar-li l’escrot a Javier Tebas i que no li pirategin els partits de futbol, que no pas per perseguir aquests petits delinqüents que ataquen els usuaris més febles d’internet, allò que va néixer amb la promesa de fer un planeta més lliure i igualitari. Quins temps.