El deplorable cas del Sanatori

El títol d’aquest article em sembla magnífic i adient a la situació d’abandó del preventori de la Savinosa. I m’ho sembla no perquè pequi d’immodèstia, sinó perquè l’he tret d’un article, del 13 de juliol del 1935, del gran periodista i director del Diari de Tarragona Lluís de Salvador. L’article es titulava El deplorable cas del Sanatori de la Rabassada, que en deien aleshores.

Les circumstàncies que motiven l’article de De Salvador són diferents de les actuals: ell denuncia que el Sanatori estigui inactiu com a tal, ja que va ser destinat a l’allotjament de tropa. I això que no havia esclatat la guerra. El periodista ho troba injustificable des del punt de vista econòmic però sobretot moral. I demostra que des de l’inici aquest Sanatori va anar pel pedregar. No quan el va concebre la Mancomunitat sinó quan se’n va fer càrrec l’Estat: «sabem tots els incidents poc edificants que es produïren en ésser duta a realització l’obra, per qüestions relacionades amb la materialitat de la construcció i amb els usos i costums dels contractistes», escrivia.

D’aquell «abandonament inqualificable» ve l’abandonament actual. L’últim projecte de la Diputació és destinar el lloc a un enorme hub cultural. Jo estic a favor de recuperar l’espai natural com demana SOS Costa i Camp de Tarragona. Què compleix millor l’objectiu inicial de salut del Sanatori, que reclamava Lluís de Salvador?

Com preguntava ell, «¿No és hora ja que aquesta tràgica anomalia sigui remeiada?»

Bon any nou 1935! Perdó, 2024!