Teatre Metropol, teatre metropolità

En ‘una ciutat’ amb una autoestima més alta que la de Tarragona el Teatre Metropol seria la joia de la corona, el nostre Palau de la Música, per posar-hi un referent modernista. I Jujol seria un dels genis del Camp de Tarragona a qui es dedica una Ruta dels Paisatges dels Genis. I s’hauria aprofitat millor la presència fa 14 anys de l’actor John Malkovich amb motiu del centenari de l’obertura del teatre. Una actuació que no va costar tants diners públics com es va dir. En ‘una altra ciutat’ a Malkovich li haurien dedicat pel cap baix una sala del Metropol –per exemple el bar tristament tancat, un dels més bonics de la ciutat– o una Ruta Jujol-Malkovich, perquè l’actor nord-americà és un fan de l’arquitecte tarragoní. Si va sortir car va ser només perquè no es va treure prou suc d’un prescriptor internacional.

Aquella va ser una ocasió malaguanyada. La que no ho pot ser és la restauració del teatre, que a més de solucionar-hi aspectes decoratius i de seguretat hauria de recuperar pes i brillantor. En aquest sentit la Sala Trono, que hi té instal·lada la seu i que al febrer hi començarà la programació de primavera, hi ha aportat fins ara el valor d’una programació regular i renovadora, a més de donar visibilitat a la façana que dona al jardí.

La Trono no sap si hi podrà acabar la temporada i el FITT perdrà una de les seus. Però la pausa obligada del Metropol ha de servir per repensar quin paper, internacional, ha de fer aquest teatre a l’àrea metropolitana que diuen que s’acosta.