Afaitapagesos

El diccionari de l’IEC defineix Afaitapagesos com «persona que procura treure diners de la gent intervenint en llurs afers i entabanant-los amb les seves males arts». I és la paraula que em ve al cap quan penso en la tractorada de Barcelona.

Al final vaig tenir una trista sensació de 20 de setembre de 2017, el de la manifestació davant la Conselleria d’Economia. La rebel·lió tumultuària que no ho era. En canvi, a l’estat espanyol l’estan fent grossa però no passarà res: no són indepes.

El que hi ha hagut aquí, com al 2017, és que els «nostros» els han fet tornar a casa a dormir i ser bons nens. El president Aragonès i el conseller Mascort van regalar-los un cistell de bones paraules: «podem fer les coses millor», «ens tornarem a veure».

Els de la nounada Plataforma 6F van fer nit a Barcelona i l’endemà van ser rebuts al Parlament. Més bones paraules dels partits: «revisar, agilitzar, impulsar».

Davant de tant «ja ho trobarem» em surt el gen d’avantpassats pagesos: de generositat si em vols bé i desconfiança si em vols fotre. No soc l’únic. Les protestes, com ahir al Port de Tarragona, continuaran si ens venen fum. En el romesco del descontentament pagès, a l’estat i Europa, hi suca tothom: els partits de govern, l’oposició i l’extrema dreta. Menys qui toca, la pagesia. Sense ella acabarem menjant hidrats de carboni impresos en 3D.

Aniré consultant uns amics pagesos de Torredembarra sobre si hi veuen millores reals, les de «cobrar per avançat». I si no és així... Demà m’afaitaràs!