Jaume I, mosso d’esquadra

Les coses es posen serioses aquí baix. Augmenta el nombre d’homicidis. A Torredembarra obren nova comissària, en una de les zones, fins a Roda, amb més mandanga de Catalunya. Confessat per un mosso. A més de les plantacions de marihuana i les clavegueres plenes de coca, arriben delictes com la falsificació de moneda barrejada, tallada, amb tràfic de drogues, i han fet una pila de detencions. 

Es veu que la combinació falsa moneda-droga és nova per aquestes terres, però no la falsificació, que és més vella que Poblet i Santes Creus. Jaume I, en la seva Crònica, narra que va desarticular una xarxa de falsos moneders. A Tarassona, on fa poc va jugar el Nàstic. Ell solet, en un episodi gairebé còmic: un home demana de parlar-li en secret i hi accedeix. Un gest que avui qualsevol escorta prohibiria. 

Aquest delator diu al rei que, si li assegura que no li «farà mal», li dirà el nom d’una persona ficada en falsificació. El rei n’hi dona seguretat, cosa constitutiva de delicte d’encobriment. I fa cridar al falsificador. Que es diu Marquès! Però no és rellevant, ha prescrit el delicte. I aquest Marquès, amagat rere una cortina, delata la resta de la xarxa.

La història és friqui però té la seva moral: els governants no farien ara un ‘feit’ així. S’amaguen rere les estadístiques i afirmen que la inseguretat és una sensació. Desagradable, si la sensació la pateixes tu. No cal que s’exposin com Jaume I, però sí que no deixin el tema seguretat en mans dels falsificadors de la moneda de l’odi.