Hard Rock: no faré més preguntes, senyoria (o sí...)

Avui faré servir arguments que en la seva major part són del meu amic M2, que no és gens ‘ecopijo’. Els hi manllevaré, robaré. Com diu el refrany popular català que m’acabo d’inventar, qui roba a un savi té cent anys de saviesa. I M2 té sempre les preguntes adients, i més si parlem de temes econòmics.

Les preguntes són ara sobre el ‘ditxós’ Hard Rock. No voldria escriure gaires columnes sobre el tema, que arrossegàrem tant de temps. Però quan escoltes dubtes tan ben parits, no pots fer altra cosa que traslladar-los al públic. Sobretot quan van més allà dels dubtes comuns sobre aigua, fiscalitat, ludopatia...

Comencem. Bé, M2 va començar: trobàrem al Camp de Tarragona personal per les feines que demanarà el macrocasino? La gent d’aquí, la que hi viu («venim del nord, venim del sud, de terra endins...» com canta el savi de Porrera), voldrà fer-les pel sou que pagaran? O pel tipus de feina que es demani? Si no volem o no podem fer aquestes feines hauran de portar gent de fora? (I per ‘fora’ no s’entengui que no siguin de les ‘primeres nacions’ d’aquí, diguem, sinó que tampoc de les moltes que ara hi viuen)

I com tenim el tema de l’habitatge? N’hi haurà prou? L’encarirà? I la sanitat, els CAP, que ja estan prou estressats i no donen l’abast? I les places escolars? El Hard Rock deixarà diners al Camp? O són negocis amb capital exterior, que es porten els seus propis hotels i només deixaran escorrialles per alguns restaurants?

Darreres preguntes: M2, algú t’escoltarà? Sabrem ser savis?