Els lladres de coure voten

Era el temps dels dinosaures. Artur Mas era president de la Generalitat, i els que agafàvem el tren a Barcelona crèiem que allò d’anar drets molts matins era el límit de la tortura. No sabíem el que vindria encabat, que és pitjor. En aquella època antediluviana, quan encara no en dèiem fake news de les fake news, una viatgera habitual amenitzava el viatge explicant que el culpable dels robatoris de coure era el president Mas! Segons ella, l’Artur tenia una empresa d’autobusos i volia acabar amb la competència. Una informació falsa, fàcil de contrastar, però que feia forat entre la parròquia disposada a creure-s’ho.

El subtext era clar en aquell moment preprocessista: els independentistes són el maligne i estan disposats al que sigui per acabar amb la sagrada unitat ferroviària d’Espanya. He de concedir a la propagadora de fake news la capacitat de visió de la jugada: els robatoris de coure, més enllà del caos que generen, tenen influència sobre els matats de la societat que agafem el tren. Una dimensió política. Així, si aquella xica feia córrer un rumor per atacar els partits indepes, ens hem de preguntar a qui beneficia el gran robatori del dia de les eleccions. No en nombre de persones que no van poder votar, que això va repartit, com la loteria, sinó en el marc mental de gent que va votar i deixa anar frases com: «Han sigut els (de tal país) que són tots uns lladres!» o «Per què no roben als FGC?». I a quins partits beneficien opinions així? Us deixo la resposta a valtros.