UP-CT-20

No és la contrasenya del meu compte bancari a Andorra, no us feu il·lusions. Amb el nou Parlament, que potser durarà de Sant Joan a la Mare de Deu d’Agost, m’ha tornat a venir al cap una idea recurrent que tinc cada cop que hi ha eleccions catalanes. O sigui, sovint. 

Una de les meves idees de bomber, que em fan gràcia a mi, i prou. Sé que aquesta tampoc triomfarà, però tot i així la llanço. Literalment. I és que a Catalunya tenim els catàlegs de paisatge, unes eines per ordenar el país, que espero que tinguin més èxit que les vegueries. Uns catàlegs que defineixen 135 unitats de paisatge.

135! Com el nombre de diputades i diputats. Veieu per on vaig? No us semblaria bonic, i reivindicatiu del país sencer, que incrustada a cada escó hi hagués una capseta amb terra de cada paisatge? I una plaqueta amb el nom del paisatge corresponent. Seria divertit, i morbós, veure quin diputat o diputada asseu el cul sobre un terròs de la terra que et va veure néixer, i on seràs enterrat. Quina putada segons qui et toqui. O quina potra.

A l’àmbit territorial del Camp de Tarragona, CT per als saberuts, tenim 25 paisatges per triar i remenar: el Baix Gaià, les Muntanyes de Prades... I l’UP-CT-20. El que hauria de ser el més cobejat, el súmmum de morbositat i justícia poètica, perquè és el Reus-Tarragona! Les dues ciutats al mateix pack. Qui triaria aquest escó, si es pogués: Laia Estrada, Alberto Bondesio, Jordi Bertran...? Visca la terra! Totes 135. I en caldrà un grapadet de la Catalunya Nord!