La Torre sota la sorra

El Dani Rovira de ca l’Aurèlia ens porta, a la Carme i a mi, a descobrir una ruta entre hortes que queden a Torredembarra, a tocar d’Altafulla. El Dani és un pagès jove, que es defineix com un 60 % resistent. Resistent de la dignitat de l’ofici. Partim de la seva Horta Torrenca, que és marca i reivindicació alhora, i de la primera de les set! sínies que porta: la Sínia del Gall o del Bolesa. Les altres són les de Cal Saia, la del Metge o del Miracle, la de Cal Dalmau, la Nova de Cal Sagal, l’Hort del Pere Panadés i Cal Mengol. Mots menys coneguts per als torrencs que no pas ‘patinet’.

La ruta ens porta per aquestes sínies, vora altres hortes torrenques – aquí dit en genèric – i per la Rasa que divideix/separa/uneix la Torre i Altafulla. El camí és dels anomenats morralers, perquè tenen angles en les parets d’obra seca, i els animals s’havien de conduir portant-los pel morro. I és un pou de sorpreses que no tindré espai per desvelar. Però està descuidat, per part municipal, i només se’n cuida tant com pot el Dani. Però el Dani, i ara la Carme i jo també, pensem que seria una bona ruta circular per conèixer una Torredembarra diferent a la de sol, sorra –que ens en queda molta!– i mar. Una cosa semblant existeix a Pals, amb els camps d’arròs. Però caldria netejar el camí.

Va, ajuntament de la Torre, que s’hi ha interessat el programa En calces, de TAC 12, i tot! Si aquesta ruta agrada a una persona jove com la Laura Rovira, no us podeu quedar en calces i fent catúfols, valtros!