Bona Santa Rosalia i bon Sant Tornem-hi!

El primer cromo de la tornada de vacances ha estat el dels exercicis espirituals del govern del PSC al Monestir de Poblet. Soc més de Poblet que de Montserrat i trobo que Illa és punyetero, apropiant-se del Monestir com a símbol de mandat. Sap que als indepes ens fa vergonyeta defensar Poblet. I no és nou que els que no ho són n’usin i abusin. Com tampoc ho és que el no-independentisme abusi del president Tarradellas i li posi un aeroport.

En els dos casos els antiindepes parteixen d’equívocs que els indepes comprem a cegues, sense llegir prou història. Montserrat és la pinça entre PSUC i catalanisme cristià, mentre que Poblet representa poder i estat (català també) des que es va convertir en panteó per impuls dels comtes de Barcelona, erigits en reis d’Aragó per no haver de barallar-se tot lo dia amb els senyors feudals del Principat. 

Tarradellas, no indepe però amb sentit de sobirania, ho va clitxar a l’hora de situar-hi l’Arxiu. Tarradellas, de qui Illa es diu follower però no en recorda els principis: no pactar amb partits d’obediència espanyola i que el govern català ha de tractar d’igual a igual amb Madrid. No sembla pas el programa que seguirà Illa, no?

Com sol passar, és un Borbó qui millor va entendre el simbolisme real de Poblet. Segons l’exalcalde de Montblanc, Josep Andreu, el comte de Barcelona Joan de Borbó es va negar a ser enterrat al Panteó Reial per por que un dia la seva tomba es trobés en terra no espanyola. Així sia.