El tren dels bruixots

Fot molt quedar-se sense tren entre Tarragona i Sant Vicenç. No parlo de l’escape room que serà arribar a Barcelona sinó d’un dany col·lateral poc conegut: la pèrdua (temporal?) del que en diríem la cambra baixa del Parlament – baixíssima, de vegades –, la dels polítics que xerrotejaven al tren. Bé, d’una part, la que pertoca a la demarcació de Tarragona.

Als trens m’he fet farts de xafardejar converses de diputats, polítics i assessors. Converses en B. Fa anys n’escoltava de l’ara secretari del Govern, un jove Javier Villamayor, pel mòbil, mentre anava a les reunions del PSC, ell! Eren lliçons de com treballen a l’ombra els ‘aparatus’ dels partits, que farien les delícies dels guionistes de Borgen. Llàstima no haver-ne pres notes. Ara faria el primer euro amb una sèrie per a TAC12: Les Borgen del Camp. 

No tinc res personal contra Villamayor: ens hem trobat en feines en què, com la cançó dels Rolling Stones, havíem de tenir simpatia pel diable. I no tinc clar si el diable era ell o jo.

N’hi havia d’altres que xerraven massa pel mòbil: un que seria cap de gabinet del Montilla ministre, un alcalde d’ERC, un diputat de Junts... Jo mateix vaig capejar algun ‘forat’ del Govern sota els túnels del Garraf, tot jugant pel mòbil al joc del ni sí ni no, ni blanc ni negre, però al revés: que la gent del costat només em sentís dir sí o no. O això creia jo...

Són coses que ja no passen tant. Però no sols pel tall ferroviari sinó perquè alguns dels que xerraven massa ara van en cotxe oficial.