La Super Bowl dels Castells

El concurs de castells ha estat un any més un exitàs. És l’espectacle més gran que es pot veure ara com ara a Catalunya. Us repto que en trobeu un altre de més gran. És la nostra final de la Champions League o del Campionat del Món de futbol. ‘The catalan Super Bowl’. 

No és exageració meva. En un moment de la transmissió de la jornada de diumenge, no recordo si va ser un dels presentadors, comentaristes o un espectador a les xarxes socials, la va comparar amb la famosa final de futbol americà. El cas és que el comentari, una mica en conya, em va recordar un conte que vaig escriure el 2005 per al llibre col·lectiu Castellers. 

Es titulava ‘S, P, C, S... Strenght, poise, courage and sense!!!’, és a dir força, equilibri, valor i seny, en anglès. M’hi imaginava una marcianada com ara una final de la lliga americana de castells a l’estadi SuperDome de Nova Orleans. Amb coses rares com faixes anatòmiques. Em vaig quedar curt, ara s’usen cascos!

Marcianada, o no tant! Els castells tenen tots els elements per fer-ne una gran transmissió televisiva per a tot el món. TAC12 i la Xarxa ho tenen clar. TV3 a mitges, li costa... Enguany l’ha transmès en directe per la plataforma 3cat, amb un resum a TV3. 

Però que no badin o les teles dels USA els prendran els drets televisius i el pa del cistell. «The basket bread», com dirien els caps de colla del meu conte, que cantaven els castells en anglès. O «el pan del cesto», que diria el president Illa del ‘Polònia’. O el que han xiulat a Tarragona.