24? 25? Podrien ser 30 o més

Ala plaça pública de Tàrraco, al Fòrum, s’explica que fa poc vam celebrar el 25è aniversari de la proclamació d’aquesta urbs com a Patrimoni de la Humanitat. Que el vol dels drons, com a modernes aus, va portar-nos els bons auspicis dels déus per a aquesta celebració. 

Diu un informe recent que els alumnes catalans van malament de matemàtiques, i ja es veu que en aquest cas és cert. Si sabem sumar i tenim que el 2000 va ser l’any que la UNESCO va fer-ne la proclamació, sumant-hi 25 el resultat és 2025, o sia l’any que ve. La confusió prové del fet que la celebració del 25è aniversari durarà tot un any. Ah! Però també és cert que si són 24 o 25 podrien haver estat 30 anys o més.

El 1993 jo treballava a Comunicació de la Fundació “la Caixa”. El director general era Lluís Monreal i Agustí. Julià Guillamon en fa un fi retrat al seu darrer llibre, El rellotge verd. Hi escriu que Monreal “tenia unes idees ben fonamentades de com havia de ser la comunicació cultural: amb contingut, interessant i molt clara.” 

Aleshores ell estava vinculat a ICOMOS, l’associació que proposa els béns candidats a ser Patrimoni Cultural de la Humanitat. Quan va saber que jo era de Tarragona em va dir, amb pena, una cosa així com: “fa anys que tenim ganes que Tàrraco ho sigui, però cada cop que ho volem proposar, a la ciutat fan alguna cosa amb el patrimoni que ens ho impedeix.” Això era a principis dels 90... El 2000 es van fer les coses bé però és el moment d’examinar-nos per saber si ara ens aprovarien.