Diari Més

Opinió

Creat:

Actualitzat:

Quan tot el món acaba d’entrar al 2025, a Tarragona el 16 de gener tornarem als anys 80. No és una metàfora ni una crítica, tot i que en el fons potser sí. Aquells temps tan divertits, postmoderns i accelerats són els que marca El rellotge verd, el nou llibre de l’escriptor Julià Guillamon.

Subtitulat Memòries d’un nen gran, no parla només d’aquells anys tan feliços, passats entre bars i vestits amb americanes ‘d’hombreres’, sinó que arrenca de la infantesa d’ell, al Poblenou, Arbúcies i Vila-rodona. Qualsevol nen o nena gran de la generació búmer, X, Y, Z, A, B, C... s’hi pot identificar. Aquesta és una de les gràcies dels llibres memorialístics del Guillamon, plens de detalls minuciosos de gran observador. 

Que totes i tots ens hi podem reconèixer i ‘traduir’ les experiències guillamonesques, narrades amb crua valentia, a les nostres. I ‘traduir’ els escenaris barcelonins als nostros. Així, el bar Amagatotis d’El rellotge verd, on es troben els amics del Guillamon, podria ser perfectament el Poetes de Tarragona. Però també hi surten espais de memòria directament camptarragonins. 

Una psicogeografia, com en diu l’autor, de llocs que revelarem, entre moltes d’altres coses i sorpreses, en una conversa amb Julià Guillamon el dijous 16, a les 7 del vespre, al Centre Cultural Antic Ajuntament, de Tarragona. I ho farem dos dels cinc millors articulistes d’aquesta columna de la dreta de l’última pàgina del Diari Més: el Miquel Bonet i servidor.

Vine i posa’t a l’hora del rellotge verd.

tracking