De desafiaments i torres inclinades

Els recents resultats del informe PISA 2022 a Catalunya, que avalua competències clau en alumnes de quinze anys als països de l’OCDE, han encès diverses llums d’alarma. Sense voler submergir-me en una anàlisi exhaustiva d’aquests resultats – ja que les interpretacions són múltiples i variades–, es fa obligat reflexionar sobre alguns aspectes rellevants.

En primer lloc, és essencial reconèixer la importància de la inversió en educació, no només en termes de recursos econòmics, sinó també en la formació inicial i continuada dels docents. Una educació de qualitat requereix d’uns docents de qualitat i d’una inversió constant i sostinguda en el temps. D’altra banda, no es poden ignorar les desigualtats socioeconòmiques que afecten el rendiment acadèmic, és fonamental treballar per l’èxit educatiu de tots i cadascun dels nostres estudiants.

Cal comprendre, també, que l’educació d’avui no pot ser com la d’ahir. El món canvia a un ritme vertiginós i els mètodes d’ensenyament i aprenentatge han d’estar en consonància amb les competències del segle XXI. Així, el pensament crític, la resolució de problemes i la capacitat d’adaptació s’anivellen amb la comprensió lectora i la competència matemàtica o la lingüística. Finalment, i no menys important, l’avaluació de les polítiques públiques en matèria d’educació esdevé essencial i necessària a l’hora d’impulsar accions de millora per la qualitat del sistema educatiu. Si sabem on som ens serà mes fàcil saber cap on hem d’anar.