D’anar i tornar

Amb el soroll incessant del progrés i la innovació, sovint oblidem apreciar els canvis que transformen la nostra vida quotidiana i ens la fan més fàcil. Avui escric aquestes ratlles mentre viatjo en tren cap a Madrid. Hi vaig sovint per qüestions de feina, però avui he recordat èpoques passades, on aquest viatge que ara fem en dues hores i una mica més es convertia en una tasca feixuga i costosa.

No fa tants anys, anar a Madrid suposava haver de viatjar a l’aeroport de Barcelona per agafar el pont aeri o, si l’horari encaixava, agafar un petit avió que sortia de l’aeroport de Reus. Era un temps on la distància no es mesurava en quilòmetres, sinó en hores de viatge i grans dosis de paciència. En el decurs del temps, la connexió ràpida de l’alta velocitat ens ha permès anar gairebé de porta a porta, de manera còmoda i àgil i -sovint- poder tornar en el dia. Aquesta transformació, a banda d’aportar-nos una millor qualitat en els nostres desplaçaments professionals, ha facil·litat també que viatgem més a títol personal, sigui per vacances, breus escapades o per activitats d’oci o cultura. En definitiva, la realitat del transport d’alta velocitat a casa nostra ha canviat la manera en què viatgem i percebem les nostres ciutats ,properes i llunyanes, així com les oportunitats que ens ofereixen.

Així, mentre planegem el nostre següent viatge, asseguts còmodament en un tren que ens porta a gran velocitat cap a la nostra destinació, ens val la pena reflexionar sobre aquest avenç i gaudir del nostre trajecte.