De les dades que no són nostres

En el món en què vivim, la gestió i protecció de les nostres dades personals s’ha convertit en una qüestió de màxima importància. Aquests dies he assistit a un congrés a Bournemouth; en una de les sessions, un professor d’Àustria va destacar els perills associats a l’ús de les aplicacions quotidianes, des de les destinades a monitorar l’activitat física fins a les que controlen els nostres hàbits de son o la temperatura de casa. En paral·lel, aquests dies també hem estat testimonis d’una realitat del tot inquietant que va tenir lloc a Barcelona: llargues cues de persones, majoritàriament joves, però també famílies senceres, esperant per escanejar-se l’iris i cedir la seva identitat digital a una empresa a canvi d’una compensació econòmica. Les imatges de les cues difoses pels mitjans de comunicació revelen una preocupant falta de consciència sobre el significat real i les conseqüències de vendre elements que formen part d’allò més nostre. Aparentment, la majoria d’aquestes persones no semblaven ser plenament conscients de les implicacions d’aquestes accions.

En un món on la informació és poder, és crucial desenvolupar una major consciència sobre la importància de les nostres dades i sobre com, quan i amb qui les compartim. Ens cal comprendre les condicions dels serveis que utilitzem, així com conèixer els nostres drets i deures per tal de protegir la nostra informació. La frase «les dades són el nou petroli» que va ressonar amb força a Bournemouth, subratlla el valor immens que aquestes tenen per a les empreses en l’actualitat, i ressalta alhora la necessitat d’estar a l’aguait d’allò que fem amb elles.