De Paul Auster i l’amistat

Amb la trista notícia de la mort de Paul Auster fa dos dies, el món literari ha perdut no només un escriptor prolífic sinó també un pensador profund que va explorar l’amistat i el destí humà de manera intensa. Auster, qui sempre va jugar amb el concepte de la coincidència i els girs inesperats de la vida en les seves obres, va veure l’amistat com a essencial per navegar la complexitat de l’existència.

En les novel·les d’Auster, a qui vaig començar a llegir durant la meva etapa d’estudiant de Filologia Anglogermànica, els personatges sovint es troben en encreuaments vitals, on les decisions preses o les amistats formades poden alterar radicalment els seus camins. A través dels seus personatges solitaris, com els que trobem a Moon Palace o The Brooklyn Follies, Auster ens mostra que la connexió humana pot oferir una xarxa de seguretat emocional extremadament forta. 

Els seus protagonistes descobreixen que, en la confluència de les seves vides amb les dels altres, el món es torna més habitable i les seves pròpies identitats més clares. Aquesta idea ressona profundament en una època en què ens costa trobar temps pels amics i la solitud sembla més present que mai.

Diu Auster a Sunset Park: En el fons, tots anhelem connexió. Necessitem amics que ens escoltin en el viatge de la vida. Així, en un món tan globalitzat com és el nostre, ens cal tenir presents les seves reflexions sobre l’amistat, i recordar que és la base d’aquelles relacions que ens fan més humans, ens desafien a ser millors i ens ajuden a afrontar les incerteses de la vida.