De calor i temps convulsos

Vivim aquests dies de mitjan juliol amb força convulsió: feminicidis, accidents mortals a les carreteres, desnonaments a persones vulnerables que durant dècades han pagat religiosament els seus lloguers, incidències en el transport públic i el fantasma dels incendis. És difícil veure una solució clara a tants desafiaments. 

Entre les possibles causes, la manca d’inversió i de planificació a llarg termini, la necessitat de mesures estrictes i l’augment de la conscienciació ciutadana. Les polítiques públiques haurien de tenir com a objectiu final la resolució dels problemes que afecten la qualitat de vida i la seguretat de la ciutadania, més enllà dels eslògans de campanya i de les sigles del partit.

La realitat -però- és que, en un moment crucial per al país, trobem una classe política immersa en un solipsisme fantasiós, en enregistraments clandestins i en sucursalismes corporativistes; incapaç de posar-se d’acord per traçar un full de ruta en un moment en què el necessitem amb urgència. L’educació, la sanitat, el benestar de les persones, les infraestructures... són àmbits essencials que requereixen una mirada llarga. 

És evident que no ha de ser gens fàcil combatre les pressions, però ara calen decisions valentes i efectives per afrontar aquests reptes. Cal trobar consensos que ens portin un govern estable, compromès amb tots els ciutadans i amb forts lideratges i esperar -també- que la calor d’aquests dies no ens faci caure en la letargia.