De xarxes presoneres

La recent caiguda mundial de serveis com WhatsApp, Instagram i Facebook el passat dimecres posà de manifest -una vegada més- una realitat que és innegable: la nostra dependència. Què passaria si, de sobte, aquestes plataformes desapareguessin durant un període prolongat? La pregunta, abans relegada a escenaris distòpics, s’ha colat en el nostre present i de tant en tant rebem avisos que ens transporten a èpoques -tampoc tan llunyanes- on no disposàvem d’aquests avenços tecnològics. 

La immediatesa amb què ens hem acostumat a accedir a la informació i a mantenir-nos connectats permanentment xoca amb una realitat tecnològica que ocasionalment es mostra més fràgil del que imaginàvem i fa que reflexionem sobre com serien les nostres vides sense aquests serveis.

La dependència digital és un fenomen complex amb múltiples causes i conseqüències. Per una banda, les xarxes ens permeten comunicar-nos al moment amb persones de tot el món, accedir a una quantitat immensa d’informació i construir comunitats al voltant d’interessos comuns. Per l’altra, l’addicció, l’ansietat per perdre’s alguna cosa important o la necessitat constant de validació social són, també, alguns dels problemes que van associats a un ús excessiu d’aquestes plataformes. 

A més, la desinformació, els discursos d’odi i la polarització política són fenòmens que s’han vist amplificats per les xarxes darrerament, generant un clima de desconfiança i divisió que fa que de vegades desitjar moments de desconnexió una mica llargs sigui gairebé una necessitat. 

Per això, és fonamental que desenvolupem una relació saludable amb dispositius i xarxes: establir límits d’ús, prioritzar les relacions presencials, cultivar altres interessos i ser conscients dels efectes que té l’ús excessiu de la tecnologia en la nostra vida hiperconnectada.