Dels hàbits i les apps

Llegim aquests dies que el nombre de descàrregues d’aplicacions o apps vinculades al benestar personal i autoformació augmenta exponencialment a inicis d’any, coincidint amb la declaració dels bons propòsits: fer més exercici, menjar millor, estalviar diners o aprendre una nova llengua. Les apps han esdevingut eines poderoses per ajudar-nos a assolir aquestes fites, oferint-nos recordatoris, estadístiques i fins i tot incentius gamificats. És innegable que les nombroses aplicacions que portem a la butxaca poden ser grans aliades per ajudar-nos a estructurar els nostres objectius i mesurar el nostre progrés, no obstant això, cal preguntar-nos fins a quin punt hem externalitzat la responsabilitat sobre els nostres hàbits a empreses i algoritmes varis. Ens estem limitant a assolir tasques guiades per notificacions o realment estem aprenent a ser més conscients i responsables d’allò que fem?

Recuperar el sentit de fer les coses per pròpia voluntat, sense dependre d’una app, és un exercici profundament humà. Prendre’s el temps per reflexionar sobre per què volem assolir certs objectius, connectar amb el procés i no només amb els resultats, pot ser la clau per transformar els propòsits en canvis significatius. Fer exercici no hauria de ser només una xifra al mòbil, sinó un moment per cuidar el cos i l’ànima. Llegir no és una cursa per acumular llibres en un registre, sinó un viatge d’aprenentatge i gaudi personal. Cal que ens plantegem també si aquesta hiperorganització no ens fa perdre espontaneïtat, la vida no sempre pot planificar-se en blocs de temps i objectius predefinits, de vegades, les millors experiències són les que surten de la improvisació, les que no apareixen en cap llista de tasques. Potser el veritable propòsit de l’any nou no és només assolir més objectius, sinó fer-ho des d’un espai més conscient, sabent qui som i cap on volem anar.