De girls & boys

Llegim aquests dies sobre una iniciativa que organitza la Universitat Rovira i Virgili amb l’objectiu de fomentar les vocacions científiques entre les noies. Aquesta jornada, anomenada Girl’s Day posa en evidència una realitat preocupant: la baixa presència de les noies en els estudis d’enginyeria i ciències en general. 

Aquesta situació té un altre vessant que sovint passa més desapercebut: la manca de nois en carreres relacionades amb la cura i l’educació. La pregunta és clara: per què els estereotips de gènere continuen marcant el futur acadèmic dels joves? Les xifres parlen per si soles. 

Mentre que només el 10% de les estudiants d’enginyeria a la URV són dones, en carreres com educació, infermeria, pedagogia o educació social, la situació s’inverteix i els nois són minoria. Tot i que la tendència es va invertint, encara som lluny de paràmetres equilibrats.

Diuen alguns estudis que aquesta realitat, instal·lada en el sistema des de fa molts anys, no es deu a qüestions de capacitats o interès, sinó a barreres culturals que des de petits condicionen les aspiracions dels futurs estudiants. Aquest biaix de gènere condiciona -encara avui en dia- el futur de molts joves, alhora que es perpetuen rols tradicionals que limiten no només les seves oportunitats i perspectives, sinó també la seva il·lusió. 

Així, cal fomentar des de la infantesa que tant nois com noies se sentin lliures d’escollir la seva vocació sense condicionants socials. Visibilitzar referents masculins en infermeria o educació i femenins en enginyeria i ciència és imprescindible per trencar estereotips i fomentar un equilibri real. 

Accions com el Girl’s Day són absolutament necessàries, però també cal impulsar iniciatives similars per atraure nois a aquelles professions que tradicionalment han estat més feminitzades, per a quan ùn Boy’s Day a educació?