De fatigues vàries

Aquests dies toca parlar de la grip. Més aviat o més tard, i de manera inexorable, els virus s’apoderen d’uns dies de les nostres vides i ens fan parar de sobte. Segons les dades del Sistema d’Informació per a la Vigilància d’Infeccions a Catalunya (SIVIC), a mitjan gener es van registrar els pics més alts d’afectació, i a principis de febrer es mostrava una tendència descendent a Catalunya, però encara amb ràtios prou altes.

Cercant informació per escriure aquest article vaig topar-me amb un terme que no coneixia: la «fatiga vacunal», un fenomen en què la població experimenta una pèrdua d’interès o motivació per vacunar-se, fins i tot quan les vacunes són segures i efectives. 

Aquesta situació pot ser causada per diversos factors, com ara la saturació informativa sobre vacunacions, la percepció que certes malalties ja no són una amenaça greu, la desconfiança en les autoritats sanitàries o simplement el cansament general després de períodes prolongats de campanyes vacunals, com les que es van viure amb la COVID-19. 

En el cas de Catalunya, la consellera de Salut, Olga Pané, ha mencionat la fatiga vacunal com una de les possibles causes de la baixa cobertura de la vacuna de la grip aquest any, fet que ha contribuït a l’augment de casos. I la grip ens recorda també altres tipus de fatigues que arrosseguem com a societat, com la necessitat de treballar i seguir endavant encara que no estem del tot bé I l’esforç que ese suposa aturar-nos i escoltar el nostre cos.

Per això, més enllà de les dades i de les xifres d’afectació, hem de veure aquests episodis com una oportunitat per repensar el nostre ritme de vida. Cal que ens cuidem, amb vacunes i mesures preventives, però també amb temps per descansar i recuperar-nos. Cuidar-nos ha de ser una prioritat, no només en temps de grip, sinó sempre.