Marcar la diferència

Just ahir un amic es queixava que una cèntrica avinguda de Reus ha esdevingut un lloc més trist i ensopit els dissabtes a la tarda d’ençà que diversos establiments tenen tancat. Podem fer-ho extensiu a molts carrers comercials dels municipis de tot el Camp. Penseu en les 10.873 normatives noves aprovades l’any passat entre govern espanyol, comunitats i ajuntaments. Un dramàtic excés de regulació que perjudica l’activitat d’autònoms i petits negocis i que, cito el Banco de España, és un dels motius pels quals el 79% de les empreses estatals són microempreses amb només quatre treballadors o menys, el percentatge més alt de la UE.

Les botigues, a més, pateixen ara la competència del comerç en línia que està infraregulat mentre hi ha 3.000 normatives que afecten un comerç físic. Les botigues són un gran agent dinamitzador i de redistribució de riquesa allí on s’ubiquen (paguen lloguer, impostos, sous, serveis, inverteixen...). En canvi, d’allò que comprem en línia no ens en retorna gairebé res. No cal dir qui fa més segurs els espais públics, humanitza i cohesiona. 

Els nostres ajuntaments poden incidir poc en altres factors que ens frenen el creixement respecte a molts països de la UE. Tanmateix, poden marcar diferències en normatives pròpies i ajudar el nostre model de comerç, per posar un exemple, font de prosperitat i qualitat de vida. I no em digueu que el món va cap aquí o cap allà –no és una res cogitans amb voluntat pròpia i un pla–. El món va on nosaltres el portem.