Desubicats

Tant de rebombori per l’informe PISA quan fa temps que és evident la davallada formativa de la nostra canalla. Pandèmia, sobrepoblació, pocs recursos, docents desmotivats, mòbils, caos programàtic. D’acord. Però qui pren les decisions n’és el màxim responsable i no m’estic referint a la classe política perquè vivim en una democràcia (encara que precària) i som nosaltres qui hi ha confiat. Malgrat això, per a mi, les carències en mates o comprensió lectora no són el problema més greu. La situació es podria redreçar si hi hagués voluntat. Allò que no s’arregla amb pressupost és l’actitud. 

En tenim la prova, per exemple, als llocs on hi ha més sentiment de pertenença. Els resultats dels alumnes hi són millors perquè estan més vertebrats i motivats. Des d’uns anys ençà, faig un exercici amb els joves que em vaig trobant. Molts han passat per centres amb el nom de catalans insignes (majorment locals), que, a més d’excel·lir en els seus oficis, tenien caràcter: Gaudí, Fortuny, Ferrater, Artiga, Toda… Els demano que em diguin alguna cosa d’aquests personatges icònics. Com més allunyats estan de la cultura que representen tals prohoms, menys en saben perquè hem fallat a l’hora d’ensenyar-los a vincular-se, a apassionar-se, a ser part d’aquesta terra, història i esperit que és el principal esperó per voler-s’hi construir. Que el nostre futur vagi curt de ciències, m’amoïna relativament. El pecat original és que vagi curt d’anclatges, referents i implicació. BON NADAL!