Fent ballar el món

Diumenge passat vaig viure un moment inspirador al Teatre Bartrina durant la cloenda del ‘Premi Beca Roseta Mauri’ que, per onzena vegada, organitzava l’Associació de Professors de Dansa de les Comarques de Tarragona. Un munt de canalla rebent reconeixements per les seves aptituds i, sobretot, actitud. Perquè tota disciplina demana un gran esforç físic i mental i, quan es practica saludable i honestament, esculpeix les persones de la millor manera possible. 

Hi vaig percebre tanta competició com germanor i tant d’orgull propi com admiració i respecte pels companys també premiats. Conscients de formar part d’un col·lectiu afortunat, traspuaven vida, alegria i complicitat com ho fa un art gairebé tan antic com l’home i tan intrínsec com la necessitat d’expressar-nos. Per això, la presidenta de l’associació, Meritxell Puvill, va fer un al·legat apassionat en favor de la pràctica de la dansa en qualsevol dels seus estils i també va remarcar que se’n pot viure per combatre aquell arrelat pensament per culpa del qual s’han perdut manta vocacions. Només cal veure com fan ballar el món i aquest premi professionals com la Núria Díez, la Teresa Aguadé o la Pilar Sanz, ara formadores de nous talents alhora que transmissores dels valors humans i culturals que tothom volem pels nostres fills. 

Acabo amb la Magda Borrull, guardonada per la seva trajectòria, que ha viscut de i per a la dansa arreu del món palesant que es pot arribar al màxim nivell internacional començant aquí a casa.