L’encant de les cicatrius

Llegeixo amb alegria la notícia de la restauració de la botiga de la Casa Navàs i em fa pensar en el Kitsugi, la tècnica centenària consistent a reparar peces de ceràmica trencades amb una barreja de resina i pols d’or que només els japonesos podien crear. 

Un poble fascinant que ha prosperat superant tota mena d’obstacles -manca de recursos, terratrèmols, tsunamis- fent de la dificultat l’esperó per perseguir i valorar encara més la bellesa del món, sigui natural o obra humana. El Kitsugi és tota una filosofia de vida perquè no es tracta només de recuperar un objecte trencat, sinó de convertir-lo en un de més fort, bonic i valuós gràcies, precisament, a les seves cicatrius. 

Em dol la facilitat que tenim nosaltres per desfer-nos de les coses ‘velles’ quan, per exemple, obrim una botiga on ja n’hi havia una altra. Descartem tot allò anterior en comptes d’aprofitar (amb esperit romàntic, imaginació i estalvi) portes de fusta, taulells massissos, prestatgeries d’ebenista o terres pels quals un col·leccionista nord-americà mataria. 

Una cultura ben apresa de destrucció quan fa només quatre dies encara hem vist enderrocar edificis emblemàtics per obra d’acomplexats, especuladors o corruptes substituint una economia diversificada per una dependent del totxo i el turisme. Tot just comencem a preservar les nostres joies arquitectòniques però encara, quan es tracta d’elements menors de tota mena, ens falta la humilitat i conservacionisme de països, paradoxalment, molt més rics.