Som així

Saps que és Sant Jordi quan veus un adolescent poc eloqüent i desmenjat, incapaç de pronunciar una sola frase poètica, amb una rosa vermella a les mans que parla amb pura lírica. Saps que és Sant Jordi quan aquell col·lega de feina, que té la galanteria d’un ficus, es presenta amb un ram per repartir entre el personal –femení abans, ara a discreció–. Saps que és Sant Jordi quan et pregunten quin llibre regalaries perquè la volen encertar. És una mena de Nadal primaveral on (gairebé) tothom sembla de millor humor i tarannà. El nostre dia llegendari, únic al món, dels llibres. els enamorats i qualsevol afecte. Un jorn per dir «t’estimo», «perdona» o, simplement, «avui he pensat en tu». A amors, parents, amics, companys. També l’ocasió perfecta per recordar- nos a nosaltres mateixos el valor de tot allò que donem per descomptat (tenir adlàters fidels per recórrer un camí no sempre, precisament, de roses). Aquest país ens brinda l’oportunitat immillorable, un cop l’any, de fer gests i expressar coses del cor sense necessitat de grans declaracions ni malabarismes. Perquè som així. Regaleu roses i feu-vos amb llibres que alegrin vides. Si em voleu escoltar, no trieu pensant en modes o per aparentar nosequè. Després, acabaran en un prestatge sense obrir o no faran feliç ningú. Tant se val aprenentage com aventura, consol o un recull d’acudits. Llegir fa llegir. I tot això en català, òbviament. Que demà ja serà tard i tantíssim haurem perdut per no saber- ho defensar.